Menu
El càncer de còlon és el tumor més freqüent en la població general i és la segona causa de mort per darrere del càncer de pulmó. A Espanya es diagnostiquen 26.000 casos nous anualment. La incidència del tumor augmenta a partir dels 50 anys fins a arribar al seu pic d’incidència en la dècada dels 80 anys.
Els factors de risc més destacats són la dieta rica en greixos insaturats i carn roja. El sedentarisme, l’alcohol i el tabac també estan relacionats amb una major incidència de càncer de còlon.
En qualsevol cas, aquests factors es poden modificar; per tant, es recomana una dieta rica en fibra, fruites, verdures i peix.
Aproximadament el 95% dels tumors de còlon són esporàdics (és a dir, sense un component familiar o hereditari) i només el 5% tenen un component genètic, habitualment associat a la poliposi adenomatosa familiar i la síndrome de Lynch.
No obstant això, el 15% dels casos esporàdics presenten alteracions genòmiques similars al càncer hereditari, com ara la inestabilitat de microsatèl·lits o la mutació MLH1.
Com que els càncers esporàdics presenten una mutació del gen BRAF, és important la seua determinació per a diferenciar de quin tipus de càncer es tracta.
A Espanya es diagnostiquen 26.000 casos nous anualment
És la segona causa de mort per darrere del càncer de pulmó
La incidència del tumor augmenta a partir dels 50 anys
En gran part dels casos existeix una alteració en el ritme deposicional normal, amb alternança entre restrenyiment i diarrea i ocasionalment amb sang o moc en femta.
Durant les primeres etapes de la malaltia les manifestacions clíniques solen ser subtils. En la major part dels casos es dóna una alteració en el ritme deposicional normal, amb alternança entre restrenyiment i diarrea i ocasionalment amb sang o moc en femta.
En els tumors localitzats en el còlon dret és més freqüent la presència de sang oculta en la femta, que es tradueix en una anèmia microcítica, astènia i pèrdua de pes.
En els tumors del còlon esquerre la clínica està més relacionada amb l’obstrucció intestinal i el restrenyiment, i és més infreqüent la presència de masses abdominals.
En els casos més evolucionats es pot presentar com un quadre de dolor abdominal intens, secundari a la perforació del tram intestinal afecte, i en altres situacions arriba a provocar una fístula en altres òrgans pròxims (bufeta, vagina, uretra…).
Atés l’elevada prevalença i el pronòstic associat a la seua detecció precoç, el càncer de còlon es troba dins dels programes de cribratge poblacional mitjançant test de sang oculta en femta i, si aquest és positiu, la posterior colonoscòpia completa.
Aquests controls s’han d’oferir a partir dels 50 anys, i a partir dels 40 anys en els casos en què hi ha antecedents de primer grau o poliposi adenomatosa.
Atés l’elevada prevalença i el pronòstic associat a la seua detecció precoç, el càncer de còlon es troba dins dels programes de cribratge poblacional mitjançant test de sang oculta en femta i, si aquest és positiu, la posterior colonoscòpia completa. Aquests controls s’han d’oferir a partir dels 50 anys, i a partir dels 40 anys en els casos en què hi ha antecedents de primer grau o poliposi adenomatosa.
El diagnòstic definitiu tant clínic com histològic d’un tumor de còlon és la realització d’una colonoscòpia completa, que presenta una sensibilitat pròxima al 95 %.
Després del diagnòstic histològic d’una neoplàsia de còlon, és preceptiu la realització d’una tomografia toracoabdominopelviana (TAC) per a evidenciar la presència o no de lesions metastàtiques a distància, l’afectació d’òrgans veïns o la presència de signes de carcinomatosi peritoneal.
La ressonància magnètica hepàtica és necessària en els casos en què existeixen dubtes de lesions hepàtiques per a filiar la seua naturalesa.
La realització de PET/TAC no sembla descobrir més informació en l’avaluació rutinària del càncer de còlon, però pot resultar útil davant la sospita de malaltia metastàtica per tal de planificar el tractament posterior.
El diagnòstic es completa amb un estudi de marcadors tumorals (CEA i CA 19.9).
Per a conéixer amb exactitud l’extensió de la malaltia, aquesta es classifica segons el sistema TNM (tumor-nòduls-metàstasi) que estableix l’Union for International Cancer Control (UICC).
El tractament depen de l’estadi de la malaltia i de la situació clínica del pacient. En tots els casos, la decisió terapèutica ha de ser consensuada en el Comité Multidisciplinari de Tumors Digestius.
Després de l’estudi histològic definitiu es determina novament en el Comité de Tumors Digestius si el pacient requereix tractament quimioteràpic complementari o no. Els factors associats al mal pronòstic que condicionen aquesta decisió són: tumors T4, tumors perforats, afectació metastàtica, ganglis metastàtics o menys de 12 analitzats, CEA preoperatori elevat, i afectació limfovascular.
Aproximadament el 20-25 % dels pacients presenten metàstasi en el moment del diagnòstic (metàstasi sincrònica) i d’altres presentaran metàstasi durant el seguiment (metàstasi metacrònica). En casos molt seleccionats, la cirurgia hepàtica sobre les metàstasis hepàtiques, la cirurgia toràcica sobre les pulmonars, i la cirurgia oncològica intraperitoneal hipertèrmica sobre les metàstasi peritoneals, aconsegueixen, combinades amb la quimioteràpia, supervivències d’un 40-45% als 5 anys.
En el càncer de còlon, el tractament quirúrgic és la base en gran part dels casos. L’objectiu és extirpar el tram intestinal afecte i el seu territori de drenatge limfàtic, amb uns marges de seguretat amplis. Si existeix una afectació d’algun òrgan o estructura adjacent, la resecció ha de ser en bloc.
La via d’abordatge més emprada en l’actualitat és la mínimament invasiva, ja siga laparoscòpica o robòtica, però respectant els mateixos preceptes de la cirurgia oncològica descrits anteriorment.
La tècnica quirúrgica variarà segons si el tumor primari se situa en el còlon dret (hemicolectomia dreta o hemicolectomia dreta ampliada) o en el còlon esquerre (hemicolectomia esquerra, sigmoidectomia). En gran part dels pacients es realitza una anastomosi primària per a reconstruir la continuïtat intestinal. En alguns casos, com en les cirurgies urgents o en pacients amb factors de risc associats, es pot optar per la confecció d’un estoma temporal o definitiu.
Aproximadament el 20-25 % dels pacients presenten metàstasi en el moment del diagnòstic (metàstasi sincrònica) i d’altres presentaran metàstasi durant el seguiment (metàstasi metacrònica). En casos molt seleccionats, la cirurgia hepàtica sobre les metàstasis hepàtiques, la cirurgia toràcica sobre les pulmonars, i la cirurgia oncològica intraperitoneal hipertèrmica sobre les metàstasi peritoneals, aconsegueixen, combinades amb la quimioteràpia, supervivències d’un 40-45% als 5 anys.
Després de l’estudi histològic definitiu es determina novament en el Comité de Tumors Digestius si el pacient requereix tractament quimioteràpic complementari o no. Els factors associats al mal pronòstic que condicionen aquesta decisió són: tumors T4, tumors perforats, afectació metastàtica, ganglis metastàtics o menys de 12 analitzats, CEA preoperatori elevat, i afectació limfovascular.
Aproximadament el 20-25 % dels pacients presenten metàstasi en el moment del diagnòstic (metàstasi sincrònica) i d’altres presentaran metàstasi durant el seguiment (metàstasi metacrònica).
El Comité de Tumors Digestius està format per un equip multidisciplinari de professionals experts
El Servici de Cirurgia General i Digestiva ofereix la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer de còlon
L'equip de professionals del servici acompanya al pacient oncològic en tot el procés de la malaltia
Un assaig clínic és un estudi d’investigació dut a terme amb persones que permet obtindre més informació sobre com reacciona el cos davant determinats tractaments. Generalment, s’intenta descobrir fàrmacs que o bé milloren l’eficàcia dels tractaments que fins ara suposen la millor opció terapèutica per als pacients, o bé, presenten una eficàcia similar però amb un perfil de toxicitat millor.
Si tenim en compte que quasi tots els tractaments disponibles en l’actualitat són el resultat d’investigacions clíniques, es fa evident la rellevància dels assajos clínics.
L’IVO disposa d’una unitat d’assajos clínics per a tots els tipus tumorals i participa en estudis fase I-III, entre d’altres.
Tant si es rep la notícia del diagnòstic inicial de càncer com d’una recaiguda, afrontar el fet de patir aquesta malaltia pot provocar un impacte emocional indiscutible. Cada persona té la seua pròpia manera de fer front a un diagnòstic de càncer de còlon, però existeixen algunes recomanacions que poden ajudar el pacient en aquest procés:
© 2022 IVO Fundació Institut Valencià d'Oncologia