En els últims 20 anys, el nombre de tumors diagnosticats ha experimentat un creixement constant no sols per l’augment de població, sinó també gràcies a les tècniques de detecció precoç del càncer i a l’augment de l’esperança de vida.
Encara que el risc de desenvolupar un càncer ha augmentat, afortunadament el risc de mortalitat per càncer ha disminuït en les últimes dues dècades. El comportament, pronòstic i tractament dels diversos tipus de càncer, fins i tot dins de les diferents fases evolutives d’un mateix tumor, són molt variables.
En relació al diagnòstic del càncer, cal diferenciar entre les proves de cribratge i les proves diagnòstiques.
Les denominades proves de cribratge del càncer s’empren per a detectar la possibilitat de la presència de la malaltia abans que es manifesten els símptomes. En les dones, dues de les proves de cribratge que més s’utilitzen són la prova de Papanicolau (citologia cervicovaginal), per a detectar el càncer del coll uterí, i la mamografia, per a detectar el càncer de mama. En els homes, la concentració sanguínia d’antigen prostàtic específic (PSA) permet detectar el càncer de pròstata.
Les proves diagnòstiques es realitzen quan ja existeix una sospita de la presència de càncer.
Diagnòstic del càncer in vivo i in vitro
Igual que amb els símptomes, les proves utilitzades per a diagnosticar el càncer varien segons el tipus de tumor que se sospita. No obstant això, en general les proves diagnòstiques consisteixen en un examen físic seguit de diversos procediments de diagnòstic per imatge, com una radiografia, una ecografia o una tomografia computada (TC). També pot emprar-se la medicina nuclear, que utilitza radiofàrmacs amb una finalitat fonamentalment diagnòstica (diagnòstic per imatge).
Encara que aquestes proves poden mostrar la presència, la ubicació i la grandària d’una massa anòmala, no poden confirmar que la causa siga un càncer. Per tal de confirmar el diagnòstic de càncer cal prendre una mostra del tumor (biòpsia) i analitzar-la sota el microscopi posteriorment. En general, la mostra ha de ser una porció de teixit, encara que a vegades és adequat analitzar la sang mitjançant la realització d’una biòpsia líquida.
Cinc són les especialitats mèdiques implicades en la realització del diagnòstic del càncer:
