en | es | val
en · es · val

Tipus de càncer

ivo.es Tipus de càncer

L’IVO ha tractat tantes classes d’afeccions oncològiques com pacients ha atés. La medicina ha identificat més de 200 tipus de càncers diferents, però podriem dir que hi ha tants com persones afectades.

Cada individu desenvolupa la malaltia i respon als tractaments de manera particular, per això és molt important que l’atenció i el seguiment que es realitza als pacients oncològics siguen personalitzats. Aquesta és una prioritat entre els objectius de l’IVO.

No obstant això, sí es poden establir algunes tipologies de malalties oncològiques segons el tipus de teixit cel·lular afectat o segons la localització.

Tipus de càncer segons la localització

Una manera de classificar les afeccions oncològiques és segons la localització on es desenvolupen. Si bé poden produir-se tumors a distància, en altres òrgans, aquesta classificació nomena els càncers en funció de la zona on s’ha generat la malaltia.

Aparell locomotor

Aparell respiratori i tòrax

Cap i coll

Cervell i sistema nerviós

Digestiu i gastrointestinal

Pell

Ronyons i aparell genitourinari

Sang i sistema hematològic

Mama i sistema reproductor femení

Tipus de teixit cel·lular afectat

El càncer s’origina en les cèl·lules. Així que el seu diagnòstic requereix una biòpsia, que consisteix a extraure una mostra del teixit afectat per a observar-la en un microscopi. En analitzar-la, s’identifiquen les cèl·lules que la componen i es determina si és una tumoració benigna, premaligna (que pot mutar cap a estats cancerosos) o maligna (càncer).

Una vegada que la biòpsia ha identificat el tipus de cèl·lula i l’alteració que presenta, es pot definir el càncer detectat en funció del teixit cel·lular on s’ha originat:

Representa més del 80 % dels casos (càncer de pulmó, mama, còlon, pròstata, pàncrees, coll de l’úter i estómac, principalment).

Es refereix a tumors malignes en les cèl·lules epitelials, que formen la capa que recobreix els òrgans, glàndules o estructures corporals.

• Adenocarcinoma: Lesió cancerosa en teixits glandulars.

• Carcinoma de cèl·lules escatoses o carcinoma escatós: Lesió en cèl·lules no glandulars.

• Carcinoma de cèl·lules basals: Càncer de pell molt comú que s’origina en la capa més profunda. Aquestes lesions abunden al cap i el coll, ja que es troben més exposats al sol.

• Melanoma: El tumor es produeix en les cèl·lules que pigmenten la pell. Té elevades probabilitats de curació, però tendeix a propagar-se.

S’origina en els teixits connectius, els que “sostenen” el cos.
• Osteosarcoma: La lesió cel·lular s’inicia en l’os.

• Liposarcoma: La lesió es deriva de les cèl·lules que formen la grassa

• Condrosarcoma: El càncer es presenta en el teixit que compon un cartílag.

• Angiosarcoma: L’origen d’aquest càncer està en el teixit dels vasos sanguinis.

La lesió cancerígena no presenta tumoració, sinó que naix en la medul·la òssia, la part interna dels ossos on es produeixen els glòbuls rojos, blancs i plaquetes.

Per això, se’l coneix popularment com a «càncer de la sang». Segons el tipus de cèl·lules alterades, es tractarà de leucèmia mieloide o limfoide. I, en funció del grau de maduresa d’aquesta, serà aguda o crònica.

En aquest cas, es lesiona el sistema limfàtic, que és l’encarregat de combatre les infeccions que poden presentar-se en el nostre organisme. Està articulat a través d’una xarxa de ganglis i vasos fins que es distribueixen per tot el cos.

Les cèl·lules que inicien la divisió incontrolada i la mutació són els glòbuls blancs o limfòcits. Existeixen dos tipus fonamentals: malaltia de Hodgkin i limfoma no hodgkinià.

Què és el càncer?

El càncer és una alteració biològica i genètica de les cèl·lules que componen els teixits dels nostres òrgans. El creixement descontrolat de cèl·lules pot donar lloc a un tumor o nòdul. Es tracta d’una massa de teixit no necessari i serà benigne si no envaeix ni destrueix altres òrgans. Aquest tipus, en general, sol extirpar-se sense complicacions i no es torna a reproduir. Si les cèl·lules que es divideixen de manera descontrolada, a més muten, es produeix la carcinogènesi.