en | es | val
en · es · val

Càncer de bufeta

diagnòstic · tractament · investigació

Què és el càncer de bufeta

El càncer de bufeta és el seté tumor més freqüent en el cas dels hòmens. La incidència anual a Europa és de 19,1 i 4,0 per 100.000 persones en hòmens i dones respectivament, i el seu risc creix ràpidament amb l’edat.

Símptomes i factors de risc

La presentació més freqüent és l’hematúria (sang en l’orina) encara que pot presentar-se amb molèsties irritatives i persistents durant la micció, que de vegades poden confondre’s amb infeccions i cistitis i retardar el diagnòstic del tumor. Davant aquests símptomes, cal sospitar i investigar activament la possibilitat de tumor del tracte urinari.

El tabac representa el major factor de risc associat al càncer de bufeta, responsable d’aproximadament el 50 % dels casos. L’exposició industrial a esmalts, colorants, metalls pesants i hidrocarburs (amines aromàtiques, hidrocarburs aromàtics policíclics i hidrocarburs clorats) és responsable del 10 % d’aquests tumors, i representa el segon factor de risc, encara que aquest s’ha reduït amb les millores en seguretat de les indústries actuals.

Epidemiologia del càncer de bufeta

Tabaquisme

El tabaquisme representa la causa del 47 % de tots els casos de càncer de bufeta

73 anys

L’edat mitjana dels pacients que desenvolupen càncer de bufeta és de 73 anys

Diagnòstic i tractament

Es du a terme de manera sistemàtica per mitjà d’ecografia o urografia (UIV o UroTAC), cistoscòpia i citologia d’orina. El diagnòstic definitiu sol és possible amb la cistoscòpia, la resecció del tumor i un informe anatomopatològic que informa del tipus de tumor, el seu grau i l’extensió en profunditat de la paret vesical. Les tècniques d’imatge disponibles actualment en l’IVO, com ara el sistema d’imatge STORZ SPIES, han millorat la imatge i consegüentment el diagnòstic d’aquests tumors.

En funció de la profunditat, els tumors de bufeta es classifiquen en: no múscul-invasius (CBNMI) o superficials, aproximadament el 75 % al diagnòstic, i múscul-invasius (CBMI), que representen el 25 %.

Després de la resecció i el diagnòstic pel patòleg, els tumors superficials poden seguir control endoscòpic, segons el risc de recidiva. Els tumors múltiples, de gran grandària i recidivants (aquells que reapareixen) poden beneficiar-se de tractaments adjuvants amb mitomicina o epirubicina intravesical. Aquells amb un alt grau són tractats amb immunoteràpia (BCG) intravesical amb l’objectiu de reduir el risc de recidiva i de progressió. En l’IVO es treballa amb un estricte protocol d’adjuvància intravesical que, a més de tractaments estàndard, també inclou innovadors sistemes d’instil·lació com la hipertèrmia i l’EMDA, que milloren l’administració d’aquests fàrmacs.

Quan els tumors són invasius (CBMI), el tractament estàndard és la cirurgia radical, que pot realitzar-se amb abordatge obert i laparoscòpic, i compta amb les tècniques de reconstrucció més actuals. En casos molt seleccionats, l’IVO també pot plantejar un abordatge conservador, amb preservació vesical, com a alternativa a la cistectomia radical.

En l’IVO comptem amb professionals especialitzats i amb gran experiència en el tractament d’aquest tipus de càncer. Fins i tot en casos avançats, quan la malaltia està estesa fora de la bufeta, encara és possible aplicar un tractament pal·liatiu. El maneig d’aquests pacients requereix un abordatge multidisciplinari pels servicis d’Urologia, Oncologia Mèdica, Radiologia i, ocasionalment, Oncologia Radioteràpica, Medicina Pal·liativa i Assistència Domiciliària.

Comité de Tumors Urològics de l'IVO

El Comité de Tumors Urològics està format per un equip multidisciplinari de professionals experts

Servici
d'Urologia

El Servici d'Urologia ofereix alternatives per a la prevenció, diagnòstic i tractament de tumors urològics

Servici d'Oncologia Mèdica

L'equip de professionals del servici acompanya al pacient oncològic en tot el procés de la malaltia

Assajos clínics

La forma que tenim de desenvolupar i millorar el tractament del càncer hui en dia és mitjançant els anomenats assajos clínics

Un assaig clínic és un estudi d’investigació dut a terme amb persones que permet obtindre més informació sobre com reacciona el cos davant determinats tractaments. Generalment, s’intenta descobrir fàrmacs que o bé milloren l’eficàcia dels tractaments que fins ara suposen la millor opció terapèutica per als pacients, o bé, presenten una eficàcia similar però amb un perfil de toxicitat millor.

Si tenim en compte que quasi tots els tractaments disponibles en l’actualitat són el resultat d’investigacions clíniques, es fa evident la rellevància dels assajos clínics.

L’IVO disposa d’una unitat d’assajos clínics per a tots els tipus tumorals i participa en estudis fase I-III, entre d’altres.

Viure amb càncer de bufeta

afrontar el diagnòstic, rebre el tractament i l'ajuda psicològica

Tant si es rep la notícia del diagnòstic inicial de càncer com d’una recaiguda, afrontar el fet de patir aquesta malaltia pot provocar un impacte emocional indiscutible. Cada persona té la seua pròpia manera de fer front a un diagnòstic de càncer de bufeta, però existeixen algunes recomanacions que poden ajudar el pacient en aquest procés:

  • Mantindre la comunicació i la companyia de familiars i amics, l’entorn més pròxim al pacient, capaç de proporcionar-li una xarxa de suport durant tot el procés.
  • Parlar amb persones que hagen sobreviscut al càncer o que es troben en la mateixa situació. Existeixen multitud d’associacions o grups de suport d’àmbit local i nacional; l’Asociación Española Contra el Cáncer és la més coneguda.
  • Informar-se per a prendre les millors decisions sobre el tractament i els professionals mèdics.

diagnóstico precoz

Medicina nuclear

CIRUGÍA ROBÓTICA

radioterapia