El creixement local es pot produir de dues maneres: bé per contigüitat dins de l’estómac cap a l’esòfag, i cap al duodè o en profunditat. Una vegada que ha travessat tota la grossària de la paret de l’estómac, el tumor pot envair altres òrgans pròxims com el fetge, la vesícula, el pàncrees, el còlon, el ronyó dret, etc.

L’estómac posseeix una rica xarxa de vasos limfàtics que permet el drenatge de la limfa a múltiples regions ganglionars. La disseminació per aquesta via es realitza de forma ordenada; afecta primer els ganglis més pròxims i posteriorment els més allunyats. La xarxa de ganglis limfàtics perigàstrics és molt abundant.

Aquesta disseminació es produeix a través dels vasos sanguinis preferentment cap al fetge, els pulmons i els ossos.

És freqüent en els tumors abdominals per la implantació de les cèl·lules tumorals en el peritoneu (membrana que revist la cavitat abdominal i recobreix les vísceres). Aquestes cèl·lules creixen sobre el peritoneu fins a formar nòduls que poden tindre diferents grandàries (des de mil·límetres a diversos centímetres). En aquesta situació es diu que existeix una carcinomatosi peritoneal.
En la dona aquesta via de disseminació pot donar lloc a implants tumorals en l’aparell genital femení, especialment en els ovaris.