en | es | val
Search
Close this search box.

Càncer de pàncrees

diagnòstic · tractament · investigació

Què és el càncer de pàncrees

El pàncrees és un òrgan que es troba darrere de l’estómac. El pàncrees té dos tipus diferents de glàndules: exocrines i endocrines.

Les glàndules exocrines produeixen el suc pancreàtic, el qual és alliberat en els intestins. Aquest suc conté enzims que ajuden a digerir els aliments que mengem. Sense aquests enzims, part dels aliments simplement passaria pels intestins sense ser absorbits. Els enzims són alliberats i transportats per uns tubs diminuts anomenats «conductes». Aquests conductes diminuts s’uneixen per a formar conductes majors que desemboquen en el conducte pancreàtic.

El conducte pancreàtic s’uneix amb el colèdoc o conducte biliar comú (és el conducte que transporta la bilis des del fetge), i allibera el suc pancreàtic en el duodè (la primera part de l’intestí prim) a l’altura de la ampul·la de Vater. Més del 95 % de les cèl·lules pancreàtiques conformen les glàndules exocrines i els conductes.

Les cèl·lules exocrines i endocrines del pàncrees formen tumors de tipus diferents. És molt important distingir entre el càncer de pàncrees exocrí i endocrí; cadascun té factors de risc diferents, així com diferents causes, signes i símptomes, es diagnostiquen amb proves diferents, requereixen tractaments diferents, i els seus pronòstics difereixen entre si.

El càncer de pàncrees normalment es detecta en les seues etapes avançades, a causa de no sol causar símptomes fins al cap de que s’ha disseminat a altres òrgans del cos. El càncer de pàncrees més comú comença en les cèl·lules que recobreixen els conductes que transporten els enzims digestius fora del pàncrees (adenocarcinoma ductal pancreàtic).

Els símptomes més freqüents en el càncer de pàncrees són la perduda de pes, la icterícia, dolor d’esquena i picors generalitzades.

No és clar quina causa el càncer de pàncrees. Alguns dels factors que poden augmentar el risc de patir aquest tipus de càncer, són el fumar i patir unes certes mutacions genètiques heretades.

La dieta rica en vegetals i fruites ha demostrat el seu efecte beneficiós en la prevenció del càncer de pàncrees.

El tractament per al càncer de pàncrees depén de l’extensió del càncer. Poden incloure cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia o una combinació d’aquestes.

Tractament del càncer de pàncrees en l'IVO

Comité de Tumors Digestius de l'IVO

El Comité de Tumors Digestius està format per un equip multidisciplinari de professionals experts

Servici de Cirurgia General i Digestiva

El Servici de Cirurgia General i Digestiva ofereix la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer de pàncrees

Servici d'Oncologia Mèdica

L'equip de professionals del servici acompanya al pacient oncològic en tot el procés de la malaltia

Assajos clínics

La forma que tenim de desenvolupar i millorar el tractament del càncer hui en dia és mitjançant els anomenats assajos clínics

Un assaig clínic és un estudi d’investigació dut a terme amb persones que permet obtindre més informació sobre com reacciona el cos davant determinats tractaments. Generalment, s’intenta descobrir fàrmacs que o bé milloren l’eficàcia dels tractaments que fins ara suposen la millor opció terapèutica per als pacients, o bé, presenten una eficàcia similar però amb un perfil de toxicitat millor.

Si tenim en compte que quasi tots els tractaments disponibles en l’actualitat són el resultat d’investigacions clíniques, es fa evident la rellevància dels assajos clínics.

L’IVO disposa d’una unitat d’assajos clínics per a tots els tipus tumorals i participa en estudis fase I-III, entre d’altres.

Viure amb càncer de pàncrees

afrontar el diagnòstic, rebre el tractament i l'ajuda psicològica

Tant si es rep la notícia del diagnòstic inicial de càncer com d’una recaiguda, afrontar el fet de patir aquesta malaltia pot provocar un impacte emocional indiscutible. Cada persona té la seua pròpia manera de fer front a un diagnòstic de càncer de pàncrees, però existeixen algunes recomanacions que poden ajudar el pacient en aquest procés:

  • Mantindre la comunicació i la companyia de familiars i amics, l’entorn més pròxim al pacient, capaç de proporcionar-li una xarxa de suport durant tot el procés.
  • Parlar amb persones que hagen sobreviscut al càncer o que es troben en la mateixa situació. Existeixen multitud d’associacions o grups de suport d’àmbit local i nacional; l’Asociación Española Contra el Cáncer és la més coneguda.
  • Informar-se per a prendre les millors decisions sobre el tractament i els professionals mèdics.

diagnòstic precoç

Medicina nuclear

CIRURGIA ROBÒTICA

radioteràpia