Menu
Diem osteosarcoma (o càncer d’ossos) a la malaltia tumoral procedent de les cèl·lules del teixit ossi. Aquest teixit deriva del mesoderma, que és la part de l’embrió que es transformarà durant el seu desenvolupament en determinats teixits com els músculs, cartílags, articulacions, ossos, teixits connectius (per exemple els tendons), vasos sanguinis i limfàtics, i teixits grassos.
Els ossos estan composts de diversos tipus de teixits: l’ossi, pròpiament dit, i altres, com el col·lagen, el fibrós, el vascular, etc. En el teixit ossi s’identifiquen tres tipus diferents de cèl·lules: els osteòcits, els osteoblasts i els osteoclasts. Cadascuna d’elles té una funció que es complementa amb la de les altres en un equilibri constant.
Un tumor pot aparéixer en qualsevol part d’un os. Hi ha una gran varietat de tumors benignes ossis, la característica principal dels quals és que no envaeixen o infiltren els teixits del voltant de l’os. En l’os també poden aparéixer tumors malignes que tenen la capacitat d’envair teixits i produir metàstasi a distància.
L’osteosarcoma és un dels tipus de tumors ossis que destrueix el teixit ossi normal i el debilita. S’origina en les cèl·lules òssies més immadures, que són les que generen os nou (els osteoblasts). És el tipus de càncer del propi os més freqüent i resulta completament diferent de les metàstasis d’altres càncers que solen afectar l’os, com ara els càncers de pròstata, mama o pulmó.
L’osteosarcoma afecta fonamentalment a persones entre els 10 i els 20 anys, encara que també pot aparéixer en persones majors de 40 anys. Es forma en el propi teixit de l’os; les seues cèl·lules creixen, envaeixen l’os sa, i el debiliten. Són tumors que poden desenvolupar-se en qualsevol os de l’esquelet i que freqüentment són capaços d’estendre’s i produir metàstasi en altres llocs, principalment, en el pulmó.
Per tal de diagnosticar-lo és necessari realitzar una anàlisi del propi tumor (biòpsia) perquè els patòlegs analitzen la mostra al microscopi i ens faciliten la informació necessària per a tindre un diagnòstic exacte. És a partir d’aquest moment quan l’oncòleg, en col·laboració amb radiòlegs i especialistes en medicina nuclear, efectuarà les proves necessàries per a conéixer l’extensió o l’estadi de la malaltia, i dissenyarà el millor tractament per al pacient.
Per a tractar adequadament un osteosarcoma cal la col·laboració directa d’un grup d’especialistes (cirurgians ortopèdics, oncòlegs mèdics i radioterapeutes) amb experiència en el tractament d’aquesta malaltia, per tal d’establir l’opció de tractament més adequada segons les característiques de la malaltia i del pacient, i programar el seguiment o la vigilància posterior al tractament.
El Comité de Tumors Sarcomes està format per un equip multidisciplinari de professionals experts
La Unitat de Traumatologia té com a funció atendre el pacient de l'IVO, si ho necessita
L'equip de professionals del servici acompanya al pacient oncològic en tot el procés de la malaltia
Un assaig clínic és un estudi d’investigació dut a terme amb persones que permet obtindre més informació sobre com reacciona el cos davant determinats tractaments. Generalment, s’intenta descobrir fàrmacs que o bé milloren l’eficàcia dels tractaments que fins ara suposen la millor opció terapèutica per als pacients, o bé, presenten una eficàcia similar però amb un perfil de toxicitat millor.
Si tenim en compte que quasi tots els tractaments disponibles en l’actualitat són el resultat d’investigacions clíniques, es fa evident la rellevància dels assajos clínics.
L’IVO disposa d’una unitat d’assajos clínics per a tots els tipus tumorals i participa en estudis fase I-III, entre d’altres.
Tant si es rep la notícia del diagnòstic inicial de càncer com d’una recaiguda, afrontar el fet de patir aquesta malaltia pot provocar un impacte emocional indiscutible. Cada persona té la seua pròpia manera de fer front a un diagnòstic d’osteosarcoma, però existeixen algunes recomanacions que poden ajudar el pacient en aquest procés:
© 2022 IVO Fundació Institut Valencià d'Oncologia